Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945)

Castell de Montjuïc – Nazis i feixistes. L’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945). És la crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat. Amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, el nou règim s’emmirallà en l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini per tal d’aniquilar qualsevol empremta del passat roig, republicà i catalanista de la ciutat.

Ifni. La mili dels catalans a l’Àfrica

Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona – Ifni, un petit i feréstec enclavament espanyol a la costa meridional del Marroc, no gaire lluny de la colònia del Sàhara, fou el destí inesperat de milers de soldats de lleva al llarg de tres dècades. Ocupat enmig de la Segona República, el 1934, el territori no disposava de recursos naturals importants ni tampoc d’un paper estratègic en el concert internacional que pogués justificar una ocupació perllongada fins la retrocessió al Marroc de 1969. Menystingut pel lobbycolonial català i espanyol i gairebé inaccessible, el presidio d’Ifni, veritable penal en acabar la Guerra Civil, esdevingué així l’escenari ideal per l’exhibició dels desvaris imperials de les elits militars de l’estat, i alhora el cul-de-sac on s’abocaren al llarg dels anys una munió de reclutes que allà van efectuar el seu servei militar.

Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia

El Born Centre de Cultura i Memòria – Montserrat Roig (1946-1991), escriptora i periodista, és una de les autores més destacades de la seva generació. La lluita obstinada per la recuperació de la memòria i de la dignitat individual i col·lectiva, i el compromís polític amb el catalanisme, el feminisme i l’antifeixisme caracteritzen la seva obra. Fa quaranta anys de la publicació de dos dels seus llibres cabdals: Els catalans als camps nazis (1977), referent ineludible de la recuperació de la memòria i de la història dels catalans deportats als camps nazis, i El temps de les cireres (1977), una de les seves novel·les més celebrades. També, en aquell moment, dirigeix i presenta les entrevistes del programa Personatges (1977-78) a la televisió.

Els primers trets de Francesc Boix

Centre Cívic Pati Llimona – Després de la Guerra Civil, Francesc Boix i Campo (Barcelona 31-08-1920; París 4-7-1951) s’exilia a França on es internat en diversos camps de refugiats. Posteriorment, s’incorpora en brigades de treball de l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) fins que és capturat per l’exèrcit alemany.

El 1941 ingressa en el camp de concentració de Mauthausen, on treballa en el servei fotogràfic  del camp. Les fotos que va amagar, les que va fer i el seu testimoniatge als judicis de Nuremberg i Dachau el 1946 van contribuir a la condemna de diversos cap nazis. El seu compromís polític amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya l’havia dut, amb només 17 anys, al front d’Aragó, primer, i del Segre, després, com a fotògraf de l’Exèrcit Popular de la República.

Allà va retratar, bàsicament, la vida quotidiana dels soldats i , en algunes ocasions, la primera línia del front. Aquestes fotografies van restar perdudes fins que, encara anònimes i procedents de Perpinyà, la Comissió de la Dignitat les va comprar a un antiquari de Barcelona l’any 2013.

Tot seguit van ser transferides a Fotoconnexió, entitat que es va encarregar del tractament del fons. L’autoria de les imatges de la Guerra Civil es va poder establir a través de familiars d’alguns dels retratats, mitjançant una anàlisi grafològica i per la descoberta de retrats de Boix entre els negatius. Actualment el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Amb la recuperació dels negatius de la Guerra Civil de Francesc Boix es completa el llegat fotogràfic d’un jove noi del Poble-Sec de Barcelona, que ha passat a la història com un dels fotògrafs més destacats del país.

Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya

Museu d’Història de Catalunya – Josep Puig i Cadafalch, la vida en imatges (1867-1956)

Josep Puig i Cadafalch va ser un personatge de múltiples i riques facetes, tot i que sovint ha estat presentat de manera ben parcial i exclusivament centrada en la seva obra arquitectònica i en l’aspecte d’historiador de l’art romànic. En destaquen, també, les importants contribucions a l’arqueologia o l’urbanisme, però sobretot la seva dedicació política, periodística i sobretot d’acció de govern, tant des dels poders locals com nacionals, vessant que, per contra, ha estat en molt menor grau explorat i reconegut, com també el de capità de grans empreses culturals. El títol de la mostra, Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya, fa referència, d’una banda, a la seva primera activitat professional, i, de l’altra, a la seva activa participació des de molts altres àmbits en la construcció d’un país modern i equiparat amb les altres nacions europees.

El fil conductor de l’exposició és la seva pròpia biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diferents facetes al llarg del complex, i alhora dramàtic, període històric que va viure i que sempre va afrontar amb una gran voluntat de superació i de servei públic. 

La model per dins

El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, popularment conegut com ‘la Model’, es va començar a construir el 1887 i es va inaugurar el 9 de juny de 1904. En aquesta època, la presó estava situada als afores de la ciutat. Va ser batejada com ‘Model’ perquè havia de servir com a model per a la reforma del sistema penitenciari del moment, però el creixement de la ciutat va acabar engolint l’edifici en ple nucli urbà. Actualment ocupa dues illes de cases del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona.

Després de més de 112 anys de vida i més de 30 de protestes per al seu trasllat, la Model continua ocupant pàgines a la premsa. Ara ja tancada, és una visita obligada.

Museu de la Mar del Ebre

De recent creació, el Museu de la Mar de l’Ebre acull, a la primera planta, dues exposicions permanents: “La Mar de l’Ebre: del cap de Terme a Sòl-de-riu” i “La Mar de l’Ebre: terra de pescadors i mariners”, que sintetitzen la rica biodiversitat, la importància i perillositat de la navegació, així com les formes de vida de la costa situada al voltant de la desembocadura de l’Ebre. A la planta baixa del museu, s’organitzen activitats temporals.

El museu, instal·lat a l’antic edifici d’oficines i tallers de la Real Compañía de Canalización del Ebro (1857-1858), a tocar del port pesquer i de l’accés al Delta de l’Ebre, esdevé el punt de partida de diverses rutes i itineraris guiats per la població i el delta de l’Ebre.

 

FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA

Fira de caràcter monogràfic (terrissa i ceràmica), amb 100 expositors i 40.000 visitants la setzena edició.

Se celebra anualment coincidint amb l’1 de maig.

L’entrada al recinte és gratuïta i, durant els dies que dura, hi ha un programa d’activitats al seu voltant.

– Se celebra el Dia de la Comunitat. Cada any una comunitat autònoma aporta una representació dels seus artesans, que exposen a un lloc privilegiat de la Fira: la plaça del Mercat. S’organitza un dinar per als expositors i artesans al Casal de la Vila.

– Se celebra el Dia del País convidat. Cada any hi ha la representació d’un país. Es situen a una carpa davant de l’Ajuntament. D’aquesta manera es podrà descobrir la terrissa i la ceràmica d’arreu del món 

– Cada any, es pot trobar la peça commemorativa de col·lecció. Edició limitada de 112 peces signades i numerades, realitzades per l’únic terrisser en actiu de de la Galera: Joan Cortiella Garcia.

– Demostracions al torn d’elaboració de peces per part dels terrissers que venen de fora, dels del poble que estan en actiu i dels que van ser terrissers en altres temps.

– Premi Biennal de Ceràmica i Terrissa Vila de la Galera.

– Exposició de ceràmica contemporània, coincidint amb aquesta Fira, a la Sala 2,  sala d’exposicions de caràcter temporal, de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera (www.galera.cat)

 

Ruta del Barri de la Plata

Excursió des del Tio Ché (Rambla Poblenou-Ramon Turró).

L’escriptor Julià Guillamon ens farà de guia per visitar els entorns del denominat Barri de la Plata del Poblenou. Guillamon ha escrit el llibre El Barri de la Plata publicat per l’Editorial L’Avenç, on explica la història del barri partint de la investigació dels seus familiars, de com van arribar i es van instal·lar al Poblenou. Conegut també com el veïnat dels valencians, farem una ruta per alguns dels carrers del barri i acabarem a la llibreria conversarem amb ell a partir del llibre.

Nit dels Museus a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú se suma per 6è any consecutiu a la festa, sota el lema ‘Una nit, sis museus per visitar’.

Dossier de Premsa: http://www.vilanova.cat/doc/doc_25179911_1.pdf

Fires de Maig – Vilafranca

Les Fires de Maig o dels Enamorats.

Dossier: http://files.feedbackmp.com/clients/ajuntament-vilafranca/fires-maig-2018/Dossier-Presentacio-FDM-2018.pdf

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s