Macrocicle de conferències sobre Pompeu Fabra

Política Lingüística organitza un macrocicle de conferències sobre Pompeu Fabra

• 60 conferències a càrrec de 12 conferenciants portaran la figura i l’obra del lingüista a les principals localitats catalanes
  
• Serà el cicle més gran de conferències organitzat fins ara per divulgar la seva figura

El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística, d’ajuntaments i d’entitats d’arreu de Catalunya organitza les Conferències Fabra, que divulgaran la figura i l’obra de Pompeu Fabra en motiu de l’Any Fabra. Constituiran el cicle de conferències més gran que s’ha organitzat fins ara sobre el lingüista. Obertes a tota la ciutadania abordaran el personatge tant des de la dimensió filològica com la social, amb perspectives tant acadèmiques com divulgatives, gràcies a la implicació d’especialistes de les universitats catalanes i de comunicadors de prestigi.

Els conferenciants són el comissari de l’Any Fabra i professor de la URV, Jordi Ginebra; els professors de la Universitat de Barcelona, M. Rosa Lloret, Josep Murgades i Neus Nogué; de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mila Segarra, David Paloma i Mònica Montserrat; de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Costa; de la Universitat de Girona, Narcís Iglésies; de la Universitat de Lleida, Joan Julià-Muné; de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Martí Castell; el filòleg i subdirector de la Revista de Catalunya, Jordi Manent; els escriptors Genís Sinca i Sílvia Soler, i  l’historiador i editor Quim Torra, entre d’altres.

La combinació entre la dimensió acadèmica i la divulgativa de les conferències es reflecteix en títols com “Pompeu Fabra, el miracle de la cetrencada”,  “La normativa del català a vol d’ocell: de Pompeu Fabra a la GIEC”, “El ciutadà Pompeu Fabra”, “Per què Pompeu Fabra va ser el seny ordenador de la llengua catalana?”, “Els dos projectes de Pompeu Fabra”, “Dades i curiositats del seny ordenador de la llengua catalana”, “Descobreix el mestre Fabra vist pels seus alumnes” o “L’home que ens va ensenyar a escriure”.

Les conferències es faran a Amposta, Badalona, Balaguer, Barcelona, Berga , Blanes, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cervera, Cornellà de Llobregat, el Pont de Suert, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Falset, Girona, Granollers, Igualada, la Seu d’Urgell, les Borges Blanques, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montblanc, Montcada i Reixac, Olesa de Montserrat, Palafrugell, Puigcerdà, Reus, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Sitges, Solsona, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Torelló, Tortosa, Tremp, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Els llocs on es portaran a terme les conferències seran espais com biblioteques, centres de normalització lingüística, entitats culturals, ateneus i ajuntaments. Podreu consultar les dates i els llocs de les Conferències Fabra, progressivament, al lloc web anypompeufabra.cat. En el marc de l’Any Fabra, institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, l’Ateneu Barcelonès, el Col·legi d’Enginyers, entitats culturals i diverses universitats catalanes organitzen cicles i simposis que també hi podreu consultar.

Any Fabra

La Generalitat de Catalunya dedica l’any 2018 a commemorar Pompeu Fabra, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. Els departaments de la Presidència i de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsen l’Any, amb centenars d’actes arreu del territori en memòria i reconeixement d’aquest excepcional científic, que va codificar i modernitzar la llengua catalana, fent-la apta per als diversos estils i funcions.

L’Any es va iniciar amb l’acte inaugural “Quan arrela el llenguatge clar”, que va tenir lloc el passat 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona. Entre les previsions destaca una exposició itinerant que s’inaugurarà a la segona quinzena de maig a l’Arts Santa Mònica de Barcelona; una peça teatralitzada que es representarà a teatres, centres culturals, biblioteques i espais expositius; rutes Pompeu Fabra a Barcelona, Badalona, Prada  i Bilbao; els Premis Pompeu Fabra, que enguany arriben a la 6a edició; i la Viquimarató fabriana, amb epicentre a Tarragona en el marc del V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” de la Universitat Rovira i Virgili.

Amb motiu de l’Any Fabra, la Direcció General de Política Lingüística ha donat suport a diverses publicacions. L’IEC ha publicat l’Obra completa i l’obertura dels 10 volums en línia en el Portal Pompeu Fabra, en cooperació amb la Càtedra Pompeu Fabra; el còmic Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, de Dalmau Editors; i el volum Tant de gust… senyor Fabra, publicat per l’Associació de lectura Fàcil i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. També es prepara la reedició de la Petita història de Pompeu Fabra, il·lustrada per Pilarín Bayés, d’editorial Mediterrània.

Política Lingüística, amb “Fabra a l’aula” impulsa recursos d’aprenentatge com el curs en línia “Clic a Fabra”, el concurs “Kahoot! Fabra”, o els Dictats Fabra, autocorrectius en línia. Aviat es publicaran dos quaderns dedicats a Fabra, un de la col·lecció Llegir per parlar i un altre de la col·lecció Parlem tu i jo, orientat al Voluntariat per la llengua.

L’agenda de l’Any Fabra ja inclou 179 activitats, de les quals se n’han portat a terme 81 i n’hi ha 98 de programades per a les properes setmanes, que es divulguen en diverses agendes culturals i al compte de Twitter @AnyFabra, amb 2.200 seguidors. Les institucions o entitats que vulguin incloure activitats pròpies en el marc de l’Any Fabra poden utilitzar aquest formulari.

CONFERENCIANTS

Jordi Ginebra

Comissari de l’Any Fabra. Catedràtic doctor en Filologia Catalana i catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és responsable del Grau en Llengua i Literatura Catalanes de la URV, membre del Comitè Editor de les Obres completes de Narcís Oller, vocal de la Comissió Permanent del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, i membre del Consell de Redacció de la revista Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, del Comitè Científic Internacional de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner i del Consell Assessor de la revista Onomàstica.

Joan Costa

Professor de la Universitat Pompeu Fabra. Autor d’una tesi doctoral sobre la sintaxi catalana en l’obra de Pompeu Fabra (2006), del llibre La norma sintàctica del català segons Fabra (2009), curador de l’antologia de textos fabrians traduïda a l’anglès The Architect of Modern Catalan. Pompeu Fabra (1868-1948). Selected Writings (2009) i autor d’altres articles i treballs sobre Pompeu Fabra.

Rosa Lloret

Professora de la Universitat de Barcelona. Autora de la ponència “Viure Fabra a través dels curos orals”, llegida al IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” i, amb Joan-Rafael Ramos, d’estudis sobre Pompeu Fabra com “Els cursos orals de Pompeu Fabra”, “Les gramàtiques de Pompeu Fabra destinades a un públic no català” i “Pompeu Fabra i la seva dedicació docent”.

Jordi Manent

Filòleg i subdirector de la Revista de Catalunya. Autor del llibre Pompeu Fabra a l’exili (2005), compilador i editor de l’epistolari de Pompeu Fabra (volum 8 de les Obres completes), i autor, amb Albert Manent, de “Cartes de Pompeu Fabra a Josep Pous i Pagès”. Actualment prepara l’obra Pompeu Fabra en imatges.

Mònica Montserrat

Consultora a la UOC. Creadora de la Ruta Pompeu Fabra. Coordinadora del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la UAB. Gran coneixedora de l’obra de Fabra i, juntament amb en David Paloma, creadora de la Ruta Pompeu Fabra. Al Congrés Internacional ‘La lingüística de Pompeu Fabra’ de l’any 2013, va presentar una carta inèdita de Pompeu Fabra en què el Mestre responia al mecenes Rafael Patxot algunes qüestions sobre llengua.

Josep Murgades

Professor de la Universitat de Barcelona. Autor dels llibres Textos desconeguts de Fabra (2005) i Escrits sobre Fabra (2017) i, amb Xavier Lamuela, Teoria literària segons Fabra (1984). Ha publicat altres articles i treballs sobre Fabra en revistes especialitzades i en volums col·lectius, i ha participat en les Obres completes.

Neus Nogué

Professora a la Universitat de Barcelona. Professora dels estudis de Filologia Catalana de la UB. Codirectora del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials. Autora de diverses obres com ara La nova normativa a la butxaca. Principals novetats de “L’Ortografia catalana” i la “Gramàtica de la llengua catalana” (2018).

David Paloma

Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Creador de la Ruta Pompeu Fabra i autor, amb Mònica Montserrat, de “Seguint la ruta Pompeu Fabra” i Fabra, de la A la Z.  És, a més, autor de contes i gran divulgador de la figura de Pompeu Fabra.

Mila Segarra

Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora d’una tesi doctoral sobre la reforma lingüística de Pompeu Fabra (1985) i dels llibres  Història de la normativa catalana (1985), Pompeu Fabra (1991) i Pompeu Fabra. L’enginy al servei de la llengua (1998). Ha escrit altres treballs i estudis sobre Fabra i sobre la reforma ortogràfica de Fabra.

Genís Sinca

Escriptor. Guanyador del premi Josep Pla de narrativa de 2013.  Llicenciat en Periodisme. Redactor en el Diari d’Andorra i corresponsal a Itàlia per al diari Avui i de COMRàdio. Dedicat al periodisme d’investigació, amb una sèrie de biografies inèdites de personatges catalans del món de la política i la cultura.

Sílvia Soler

Escriptora i periodista vinculada a Badalona, ciutat on Fabra residí. Llicenciada en ciències de la informació. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara. Va ser guionista d’El matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio. És autora de novel·les com L’estiu que comença i Els vells amics.

Quim Torra

Ha estat president d’Òmnium Cultural, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya i director del Born. Col·labora en diversos mitjans, com la revista digital Esguard. El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.