Memex (Memory Extender)

El matemàtic Vannevar Bush [1], va ser el creador de Memex (Memory Extender), un dispositiu d’accés a la informació que es podria considerar el precursor de l’hipertext. La creixent demanda, va fer que fos qüestió de temps el pas de la gestió del coneixement per a usos militars a aplicacions civils… i com es podia accedir a tots els coneixements humans que s’havien anat acumulant al llarg dels segles? L’objectiu era crear una màquina capaç d’emmagatzemar i reproduir una gran quantitat de dades, oferint a l’usuari un entorn més favorable que no els sistemes de classificació jeràrquica presents a les biblioteques. La rigidesa de categories en les quals es classificava la informació impresa feia difícil trobar el que es necessitava. Igualment, calia poder seguir la ingent quantitat d’informació que es generava contínuament, ja que no deixava de créixer dia a dia.

Molts creuen que és en aquest punt on es troba la fi del paradigma lineal i la base del paradigma hipertextual.

[1] 1890-1974. Conseller científic del President dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, per la investigació militar. Durant 1945, va publicar un article titulat “As We May Think” descrivint una màquina teòrica denominada Memex.
Anuncis

10 pensaments sobre “Memex (Memory Extender)

  1. Veritablement la hipertextualitat ens obre al món a una sense fi de dades, però, no creus que a vegades costa destriar allò que veritablement és important (una minoria) de tot allò altre que no és res més que informació brossa, spam o, senzillament, bajanades publicades a les xarxes per qualsevol persona amb ganes de lluïment?. Prenem per exemple Twitter o Facebook i la quantitat de “porqueria” que s’hi publica.

    Personalment, quan busco informar-me de manera fiable sobre un tema, prefereixo anar a la Biblioteca i cercar un bon llibre. O descarregar-lo de la Biblioteca Virtual, que això sí que és una de les grans ajudes que ens ha proporcionat la hipertextualitat.

    A reveure Carme.

    Roser.

    Liked by 1 person

  2. Hola Roser, tens tota la raó, tenim tanta informació a la xarxa que és difícil destriar el que és “bo”, del que és autèntica porqueria. Un bon exemple el tenim avui dia amb els diaris d’informació. Per conèixer una notícia, t’has de llegir diversos punts de vista, i així anem.

    De tota manera, la olor d’una bona llibreria de vell sempre perdurarà.

    Salutacions,

    Ma. Carme

    M'agrada

  3. Hehehe… Roser, Carme… ens hem posat sentimentals, amb els llibres físics, eh? 😀 A mi també em tiren bastant, la veritat, però de cara a estudiar o fer recerca crec que el canvi és brutal i que tot allò que estigui ja no només digitalitzat sinó a l’abast d’un clic és molt més útil per a generar coneixement.

    No ho sé, com ho veieu vosaltres?

    Liked by 1 person

    1. Hola Marc, és veritat que tenim a l’abast un munt d’informació, però això també fa que cada vegada vivim més de pressa, i tot ho volem “ja”, el record de la lectura d’un llibre de paper estirat en un sillonet és una visió d’una vida més tranquil.la i més calmada que l’habitual.
      De tota manera, crec que tots agraïm poder cercar informació a internet o fullejar llibres digitals, i que me’n dieu dels ara audiollibres?, avui mateix veia en el bus una oferta d’un munt d’aquests llibres, però no sé, a mi m’agrada més llegir-los jo mateixa, encara que és una bona solució per persones amb problemes de visió.
      Ma. Carme

      Liked by 1 person

      1. Ostres, això dels audiollibres… jo encara no hi he entrat. Tot i així, hi ha algunes lectures més curtes a les que sí m’he atansat (recordo especialment Cortázar llegint les seves narracions breus) i que em van fer força gràcia 😀

        Liked by 1 person

  4. Em permeto afegir, Carme, que pel que sembla, l’esforç de guerra dels EEUU a la SGM va incloure una campanya excepcional en R+D que es va tornar decisiva per a guanyar les forces de l’Eix, dins les quals destacava la capacitat innovadora de l’Alemanya nazi.
    Recopilar tota la informació que hom acumulava perquè fos compartida en temps real per la comunitat científica, la majoria d’ella sota el barret militar, sembla estar en els inicis de l’hipertext. De fet, els seus pressupostos generals continuen recollint una inversió ingent, on més del 50% va destinat a Defensa i la resta a Espai (implicacions militars), Medicina i Investigació bàsica.

    Liked by 1 person

  5. Hola Carme,

    Molt d’acord amb que l’hipertext ens ha obert una veritable món de possibilitats de coneixement i informació. I també coincideixo amb la Roser amb la quantitat de brossa que podem trobar a Internet, encara que a vagades, aquesta brossa no és intencional, de vagades solament és desconeixement. Jo també opino que, alguns cops,als teclats i l’hipertext se li pot aplicar la cita que corria quan la guerra d’Iraq, aquella que ens va ficar l’Aznar i els seus amics de les Açores: “Prou de bombes intel·ligents en mans de polítics imbecils”

    Salutacions.

    Pablo

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s