Escriptures hipertextuals – reflexió

Pels que tenim uns quants anys, i vam començar a treballar amb llapis i goma d’esborrar, és difícil explicar als que venen darrera que no teníem ordinadors, que una màquina d’escriure manual era un luxe, que la calculadora es feia servir donant voltes amb una maneta, i que existia una cosa anomenada tèlex, a on no podies equivocar-te, ja que l’escriptura es feia per mitjà de foradets en un paperet groc allargat.

Mirant enrere, veiem que les eines han canviat moltíssim i en pocs anys, adéu a paper carbó per fer còpies, adéu al paperet  tippex, que molt ja no coneixeu, o adéu al canvi de boleta a la màquina d’escriure per canviar la tipografia.

D’un inici d’escriptura pictogràfica i amb dibuixos simples, a l’invenció de l’alfabet , i d’escriure a mà, a passar a la composició tipogràfica, i a treballar amb diverses màquines i mètodes d’impressió. També s’ha canviat la manera de guardar els nostres escrits, de una pedra, tauleta  de fang, paper, o suport magnètic, a un denominat núvol , que ens permet tenir accés immediat a l’informació i a l’interactivitat entre diverses persones, que no necessariament han d’estar a prop.

Anuncis

5 pensaments sobre “Escriptures hipertextuals – reflexió

  1. Hola, Carme,
    Felicitats per aquest blog tan “fresc”, tan viu.
    M’agrada la teva retrospectiva històrica sobre l’evolució dels instruments aplicats a la lectoescriptura, que ben bé marquen paradigmes i eres senceres i em sento agermanat a tu en el record d’aquells instruments de la nostre infància i joventut, que ara trobem amuntegats al terra dels nostres Encants, el Rastro de Madrid o el Mercat de les Puces de Paris.
    Recordo que al llarg dels meus estudis tècnics de joventut, vaig emprar de manera successiva: la taula de logaritmes, el regle de càlcul i la maquineta de calcular. L’ordinador sobre el que escric això, em sembla un luxe de la reina de Saba i el fet de que rebis el meu missatge, pràcticament, en temps real, el més proper a un miracle.
    Per tot això i sent com som dins la melé de l’hipertext i la postmodernitat, seria bo saber com ho veus i com et sents des de la teva perspectiva. Les meves opinions pots trobar-les, si poden ser del teu interès, al meu blog i als de la Marina Gascón (amb problemes tècnics de moment), el d’en Pablo Gascón i al teu directament, Carme, perquè sou a la llista dels tres en ordre que em toqueu.
    Una abraçada.
    Xavier

    Liked by 1 person

  2. Hola Carme,

    permetrem passar i fer una ullada a aquesta la teva “casa” virtual.
    En hora bona pel teu blog, ho trobo molt dinàmic i fresc, pot ser et demanaré que em facis un cop de mà amb el meu, -no pateixis, és broma- que jo parteixo per sota del zero, pot ser del -10 en una escala del zero al deu.
    Jo encara recordo totes les andròmines que menciones per a escriure, penso que les anomenades noves tecnologies ens ajuden en aquest món acadèmic virtual.

    Felicitacions pel teu blog.

    Salutacions cordials.

    Pablo.

    Liked by 1 person

      1. Hola Carme,
        Jo també parlo des de l’experiència, com tu, en el moment en que diem que sense les noves tecnologies no ens seria possible, per exemple estudiar, o al menys, no ens seria tant còmode. Encara que jo a més parlo des de la incomoditat quan les utilitzo, en confesso un mal destre tecnològic, si existeix el terme; i si no és així ja està inventat.
        Gracies pel teu comentari.
        Fins aviat.

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s